Lejaim Quartet 
Phantasmagories

Retroprojecció de dibuix en directe. Fantasmagories audiovisuals i ombres que acompanyen el so d’un quartet de música Klezmer.

Lejaim Quartet és una proposta musical i visual que recupera les músiques de tradició klezmer acompanyada de projeccions i dibuix en directe per recrear atmosferes i paisatges que orbiten al voltant de l'imaginari jueu i de la tradició nòmada d'aquesta comunitat històrica de la zona dels Balcans.

© fotos 1,  2: Marta Berraquero.





L’Illa del Tresor (dominical)
Picturebook

Reportatge il·lustrat que passeja pel mercat de llibre vell i de col·leccionisme de Sant Antoni (Barcelona) tot buscant els ingredients, personatges i singularitats que expliquen l’atracció que aquest espai genera, diumenge rere diumenge, sobre centenars d’intrèpids buscadors de tresors.



Diàlegs
Silkscreen

Joc dialèctic entre María Papadopoulos i Cinta Fosch a partir de correspondència electrònica en el qual l’intercanvi d’imatges, a mode de discurs erràtic i lectura àgrafa, acaba generant un recorregut visual conjunt que es desplega en deu obres i conclou en una definitiva que ho amalgama tot. Una peça múltiple de deu làmines en serigrafia, 70 x 100 cm, a diferents tintes.
Aquest projecte neix de la voluntat de crear de manera contingent, mitjançant material aleatori i a partir de l’establiment d’uns paràmetres de joc. Una posada en tensió del procés de creació. Un modus operandi en col·laboració on intervé l’inesperat, l’atzar i la combinatòria com a paradigma per assumir l’alternança i disrompre els processos convencionals de la serigrafia a partir de fragments-imatge acumulatius que propiciïn que el pensament es desdoblegui i es desbordi i trenqui amb el funcionalisme de la narració i la lògica productivista del tot tancat—acabat.




Errata
Animation

Partint de l’error, la disfuncionalitat i la subjectivitat del procés creatiu, proposo una exploració. La de l’espai que creix al marge de l’obra acabada. Error, perquè no hi ha resposta correcta. Disfuncionalitat, perquè no existeix acoblament entre imatge i idea. Subjectivitat, perquè cadascuna de les interpretacions possibles, infinites, obra una nova via alternativa. 

Utilitzar el dibuix com a instrument per dentindre’s en l’error, en el procés i en l’esbós, en la pràctica de l’inacabament acabat que deslegitima l’obra final. Atomitzar les possibilitats i els múltiples camins continguts en una imatge i assumir en el propi discurs la subjectivitat i les debilitats del llenguatge expressiu, la seva incapacitat de significar i explicar.

És en l’esbós d’una idea entre possibles, en el vòmit de conceptes, en el dubte, on millor s’albira el paisatge. La maièutica del camí. Que respòn a l’estranyesa d’assumir referències gràfiques i iconogràfiques de la subcultura –còmic, grafiti, dibuixos animats– traposades al terreny de la subjectivitat, alimentada pel rastre que la quotidianeïtat diposa sobre els quaderns de treball.

© Cinta Fosch, 2022. All rights reserved.